De vegades vull pensar que viure en un poble com Quart et fa estar fora de perill dels grans problemes de les ciutats. Aleshores passa alguna cosa que et torna a la realitat més dura. Jo pensava que la ultradreta a Quart de Poblet no tenia cabuda. Que ací no arribava el racisme, ni la xenofòbia, ni l’escalada de polarització que tenim tots els dies a les xarxes socials. I este estiu ja em vaig adonar que ja ho teníem a casa. El mural Pro Palestina que tenim en l’Avinguda va despertar-se un dia amb pintades. I el monument “El pes de la memòria” no ha durat ni una setmana.
Sí, ho tenim a casa. A la porta. No sé si les persones, millor dit, els vàndals, són gent del poble o de fora, però la qüestió és que ho han fet en la nostra casa. Davant de tots nosaltres.
No crec que els vàndals entenguen el significat de la paraula genocidi, no crec que puguen ni tan sols imaginar que és una dictadura, ni que suposa viure en un país amb un dictador assassí. Però els que sí que tenim prou imaginació, sabem com comença i com pot acabar tot açò. Hi ha partits polítics, tots sabem quins, que estan encoratjant estes conductes violentes. El resultat és deshumanitzar al diferent, fer que tots pensem, que el que no és com nosaltres no és una persona humana i per tant, es mereix lo pitjor. A partir d’ací tota violència contra l’altre és possible i està justificada.
Doncs bé, no vull que arribe tot açò a Quart. Vull que el meu poble siga la inexpugnable aldea gala, per això cal que les quarteres expliquem que vol dir una dictadura quan veiem a una xica jove cantant el cara al sol, perquè no té ni idea de la que li espera. Vull que no es quedem callats quan presenciem agressions verbals o físiques a persones diferents. Vull que siguem conscients quan votem de què pot passar si deixem que estos partits que encoratgen la violència contra el diferent arriben al poder.
I sobre tot, vull dir amb orgull que en el meu poble hi ha un mural denunciant el genocidi de Gaza a l’Avinguda o un monument a quarters que varen ser afusellats només per pensar diferent.
Neus Grafià Espinós
