Quan pensem en incendis imaginem muntanyes i boscos. Però a l’Horta també cremen barrancs, rius i camps abandonats entre habitatges, carreteres i polígons. Són incendis urbans o periurbans que amenacen directament la població.
A Manises, el foc al barranc del Salt de l’Aigua va causar la mort d’una persona. A Aldaia, uns camps abandonats obligaren a desallotjar Bonaire i un hotel de Quart. I al Túria, al seu pas per Quart, un altre incendi evidencià la falta de manteniment. No són episodis inconnexos: expressen l’abandonament del territori.
Durant generacions, els llauradors cultivaven l’horta i els regants mantenien séquies i camins. Aquella activitat vigilava el territori i reduïa la vegetació combustible. Ara moltes parcel·les esperen una transformació urbanística que potser mai arribarà. Hem valorat la terra més com un futur solar que com un espai productiu.
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer s’ha convertit en un organisme llunyà, poc accessible i limitador que massa vegades és més problema que solució. Ha d’assumir el manteniment dels espais que són responsabilitat seua, especialment després de la DANA, però també revisar una protecció ambiental contradictòria: convertir els rius en zones inaccessibles, prohibides per a l’ús social i abandonades no és conservar-los, sinó allunyar-los de les persones que podrien cuidar-los.
Els ajuntaments podem impulsar una resposta concreta: crear un registre municipal d’horta abandonada per a identificar parcel·les sense cultivar i facilitar acords voluntaris entre propietaris i persones, famílies o entitats disposades a treballar-les i mantindre-les.
El propietari conserva la titularitat, el camp recupera una funció agrícola i social, i el municipi guanya un espai cuidat que redueix el risc d’incendi. Amb les garanties ambientals i hidràuliques necessàries, cada parcel·la recuperada produeix aliments, protegeix la biodiversitat, refresca l’entorn i manté sòls permeables davant de la crisi climàtica.
L’horta és vida. Recuperar-la no és nostàlgia: és previndre incendis, adaptar-nos al canvi climàtic i protegir els nostres pobles.
