Quan arriben les festes sempre acabem parlant del programa. De quin concert hi ha, de quina actuació ens agrada, de què falta o de què sobra. És normal. Però crec que, si només les mesurem així, ens deixem fora el més important.
Les festes d’un poble com Quart no són una campanya de promoció turística. No necessitem competir per sorprendre ningú ni convertir durant uns dies el municipi en un gran aparador. Tampoc haurien de ser una successió d’actes pensats perquè una institució puga explicar tot el que ha organitzat.
Les festes van de fer poble. I fer poble té un significat molt més profund.
El programa importa, naturalment, però sobretot perquè ens proporciona oportunitats de sobra per trobar-nos. Per reunir la família, quedar amb els amics, sopar amb el veïnat, retrobar persones que feia temps que no véiem o simplement baixar al carrer i deixar que passen coses que la rutina quotidiana fa cada vegada més difícils.
De vegades, l’activitat és quasi el de menys. És l’excusa per escriure un «quedem?» en un grup de WhatsApp, traure unes cadires al carrer, compartir una taula o acabar parlant amb algú amb qui durant la resta de l’any només intercanviem un bon dia.
Pot semblar poca cosa. No ho és.
Vivim en una societat amb moltes més possibilitats de comunicar-nos i, paradoxalment, amb menys espais per trobar-nos. Comprem des de casa, treballem davant d’una pantalla, consumim entreteniment individualment i mantenim moltes de les nostres relacions a través del telèfon. En este context, recuperar durant uns dies els carrers i les places com a espais de convivència té un enorme valor social.
Un poble no és només el lloc on tenim la nostra casa. És una xarxa de relacions, records, afectes i responsabilitats compartides. És conéixer-nos, reconéixer-nos i sentir que formem part d’alguna cosa comuna.
Per això les festes també són una extraordinària ferramenta d’inclusió. Quart és el resultat de moltes generacions, però també de moltes persones que han arribat en moments diferents i han decidit construir ací la seua vida. Participar en les festes, conéixer les nostres tradicions o simplement compartir els espais públics és una de les formes més naturals d’incorporar-se a una comunitat.
No cal que tots celebrem el mateix ni de la mateixa manera. Precisament la riquesa d’un poble està en la seua diversitat. El que necessitem són llocs i moments on persones diferents puguem trobar-nos i reconéixer-nos com a veïns i veïnes.
I darrere de tot això hi ha una altra peça fonamental: el teixit associatiu. Clavaries, associacions, entitats culturals i esportives, col·lectius i moltes persones que dediquen temps i esforç a organitzar activitats. L’Ajuntament pot facilitar recursos, coordinar serveis i garantir que tot funcione, però una festa només està realment viva quan el poble participa en ella.
I això també significa entendre bé els protagonismes. En les festes, els representants públics hem de ser un més. La fotografia important no és qui ocupa el centre, sinó tot el que passa al seu voltant: la plaça plena, una taula compartida, una associació organitzant o un grup de veïns disfrutant junts. Les institucions han de facilitar la festa; el protagonisme correspon al poble.
Això també ens obliga a parlar de respecte. Fer nostre el carrer no significa apropiar-nos-en. Significa compartir-lo. Divertir-nos és compatible amb respectar el descans, cuidar l’espai públic i entendre que al nostre costat conviuen persones amb edats, circumstàncies i necessitats diferents.
Al final, potser l’èxit d’unes festes no s’hauria de mesurar només pel nombre d’actes, pels assistents a un concert o per l’impacte que aconseguim fora de Quart.
Hi ha indicadors molt més difícils de comptar.
Quantes famílies han pogut reunir-se. Quants grups d’amics han tornat a quedar. Quantes persones majors han baixat a la plaça i han trobat algú amb qui parlar. Quants xiquets han començat a sentir com a pròpia una tradició. Quanta gent que ha vingut a viure a Quart ha sentit, potser per primera vegada, que també forma part d’este poble.
Això no apareix en cap estadística. Però és probablement el resultat més important.
Perquè les festes són música, tradició, cultura i diversió. Però, sobretot, són una excusa extraordinària per estar junts.
I fer poble és exactament això: convertir un lloc on vivim en una comunitat a la qual sentim que pertanyem.
