Comencem 2026 en un temps difícil. No és una frase feta. És una realitat.
Vivim una etapa en què drets humans que crèiem consolidats tornen a ser qüestionats. En què el discurs de la por, del tancament i de l’exclusió guanya espai. En què es banalitza el retrocés democràtic i es presenta la desigualtat com una cosa inevitable.
En este context, parlar d’un projecte de poble no és un exercici menor. És una presa de posició. Perquè és des dels pobles, des de les ciutats i des del municipalisme, des d’on es pot tornar a construir un projecte de país basat en els drets, la convivència i el progrés social.
Este text no anuncia cap partit polític ni cap estructura orgànica. És una invitació.
Una invitació a constituir un projecte ampli i obert de país des del municipalisme, des del que compartim: la dignitat, la igualtat, la justícia social, la democràcia i el bé comú.
Quart de Poblet no està al marge del que passa al món. Ací, com a tants altres municipis, arriben els efectes de les crisis econòmiques, de la precarització de la vida, de la dificultat d’accés a l’habitatge, de la soledat no desitjada o de la desconfiança cap a la política. Però també és des dels municipis on millor es veuen les solucions: serveis públics pròxims, teixit associatiu, convivència quotidiana i capacitat de resposta col·lectiva.
Defensar els drets humans en 2026 no comença en grans declaracions ni en discursos abstractes. Comença en l’acció local. En garantir que ningú quede arrere. En entendre que l’accés a l’aigua, a l’habitatge, a l’educació, a la salut, a un entorn digne o a uns serveis públics de qualitat no són privilegis, sinó drets que s’han de garantir des de la proximitat.
El projecte que vull impulsar naix del municipalisme i vol anar més enllà del municipi. És ampli i obert, i no pertany a cap sigla concreta. Vol sumar persones, col·lectius i experiències diverses que comparteixen una mateixa idea: que el país es construeix des de baix, des de la vida real, des de la cooperació entre pobles i ciutats.
No va de trinxeres ni d’etiquetes. Va de compartir valors. D’escoltar. D’incorporar mirades diferents. De teixir complicitats entre municipis, entre moviments socials, entre persones que participen des de l’associacionisme, la cultura, l’esport, el comerç, l’educació, els cures o el compromís veïnal, encara que mai no hagen militat en cap organització política.
En temps de polarització, el municipalisme és una resposta democràtica. Perquè la democràcia s’afebleix quan s’allunya de la gent i es reforça quan arrela. I els pobles han demostrat que poden ser espais de resistència democràtica, però també de construcció de futur.
No es tracta només de gestionar el present. Es tracta de construir futur.
No es tracta de resistir. Es tracta d’avançar. En temps incerts, fer país no és tancar-se, sinó cooperar. No és alçar murs, sinó eixamplar drets. No és mirar arrere amb por, sinó avançar amb memòria i responsabilitat.
Comencem 2026 amb una convicció clara: els municipis poden ser el motor d’un projecte de país més just, més democràtic i més humà. I eixe projecte només pot construir-se sumant, des de baix i des dels valors compartits.
